Vacunes i síndrome de Down
Les persones amb síndrome de Down (SD), especialment durant la infància, presenten una predisposició particular a patir infeccions i a les seves recurrències. Aquestes són conseqüència sobretot de l'associació de la síndrome amb una immunodeficiència d'origen multifactorial, tot i que sovint es veuen facilitades per la coexistència de certes anomalies estructurals, sobretot del tracte respiratori.
Les vacunes poden prevenir un bon nombre d'aquestes malalties. Les disfuncions immunitàries de la SD no constitueixen una contraindicació per a les vacunes que hi ha disponibles actualment: la seva immunogenicitat i seguretat no és significativament diferent de l'observada en la població general. Algunes d'elles indueixen respostes humorals una mica inferiors a les habituals (xarampió, rubèola, tos ferina acel·lular), però s'obtenen els nivells que es consideren protectors.
Aquests determinants obliguen aquest col·lectiu a complir estrictament les pautes vacunals sistemàtiques establertes en cada comunitat i, paral·lelament, a incloure-les entre els grups de risc que han de beneficiar-se de l'administració de vacunes d'indicació selectiva.
Vacunes sistemàtiques
La seva aplicació segons les estratègies estàndard n'ha demostrat l'efectivitat en persones amb SD. Podem il·lustrar la transcendència de la seva administració amb alguns comentaris:
- Vacuna contra l'hepatitis B. La SD comporta una predisposició a l'hepatitis B, a ser portador crònic del virus causal i a la seva transmissibilitat. És important la vacunació primerenca pel fet que l'eficàcia de les vacunes es redueix amb l'edat i pot estar relacionada amb la coincidència de comorbiditats no infreqüents en la síndrome (obesitat, celiaquia).
- Vacunes DTPa/Tdpa. Mentre que els components antidiftèria i antipertussis acel·lular indueixen nivells suficients d'anticossos específics, s'han documentat respostes insuficients de la IgG específica i de la seva avidesa contra el toxoide tetànic en l'administració de dosis de reforç. Per tant, és imprescindible complir els reforços recomanats al llarg de tota la vida.
- Vacuna contra l'Haemophilus influenzae tipus b (Hib). La deficiència d'IgG2, més freqüent en la SD que en la resta de població, és una causa ben coneguda de fallida vacunal: és una eventualitat que cal descartar.
- Vacuna antigripal. Vacuna amb recomanació sistemàtica anual per a persones més grans de 60-65 anys, i indicada per a qualsevol grup d'edat amb factors de risc de complicacions. En la SD s'han detectat anomalies de la resposta immunitària als virus gripals que converteixen en pacients de risc les persones que la presenten, independentment de la possible coparticipació d'altres factors predisposants.
Vacunes no sistemàtiques
Algunes vacunes fins ara no incloses o només incloses en escassos calendaris vacunals autonòmics infantils tenen la indicació particular per a persones amb SD, a qui caldria administrar-les de manera sistemàtica:
- Vacunes antipneumocòcciques. Mentre que la vacuna polisacarídica 23 valent té indicació sistemàtica per a persones ≥ 65 anys d'edat, en la resta de grups d'edat la vacuna antipneumocòccica només es considera en la majoria de calendaris estatals per a persones amb risc de malaltia pneumocòccica invasiva, entre els quals no s'acostuma a incloure la SD. La SD s'ha assenyalat com a entitat de risc per al desenvolupament d'una malaltia pneumocòccica invasiva. Els nens amb SD sovint presenten otitis mitjana aguda, sinusitis i pneumònies i la seva letalitat per sèpsia és particularment elevada: un agent etiològic principal d'aquests processos és el pneumococ. Fins que la vacuna antipneumocòccica conjugada no s'hagi introduït en tots els calendaris autonòmics, la SD hauria de considerar-se, com ja es fa en alguns d'ells, un factor de risc que requereix vacuna sistemàtica.
- Vacuna contra l'hepatitis A. El contacte físic i l'assistència habitual dels nens amb SD a centres especialitzats afavoreixen la transmissió horitzontal del virus causal. D'altra banda, una possible coinfecció en pacients amb hepatitis B crònica, per a la qual predisposa la SD, adquiriria una gravetat especial.
Calendari vacunal en persones amb síndrome de Down
Les consideracions exposades recolzen la indicació d'un calendari vacunal ampliat per a les persones amb SD, sens dubte particularment predisposades a malalties immunoprevenibles i a les seves complicacions.
A partir d'aquests supòsits, DOWN ESPAÑA i la Fundació Catalana Síndrome de Down (FCSD), amb la col·laboració i el consens del Comitè de Vacunes de l'Associació Espanyola de Pediatria (CAV-AEP) i l'Associació Espanyola de Vacunologia (AEV), han elaborat un calendari vacunal propi per a aquest col·lectiu que s'esquematitza en el quadre següent i del qual convé fer-ne difusió. Cal considerar-lo com a complementari dels calendaris vacunals vigents a Espanya, en particular del de l'AEP, en el qual s'ha basat.
Bibliografia seleccionada
Corretger JM. Enfermedades susceptibles de vacunación y síndrome de Down. DS/SD. Rev Med Int Síndr Down 2008;12:18-24.
Ferreira CT, Leite JC, Taniguchi A, et al. Immunogenicity and safety of an inactivated hepatitis A vaccine in children with Down Syndrome. Pediatr Gastroenterol. 2004;39:337-40.
García Bengoechea M, Cortés E, Cabriada J, et al. Respuesta a la vacuna DNA recombinante antihepatitis B en los deficientes mentales con síndrome de Down. Estudio controlado. Med Clin (Barc). 1990;94:528-30.
Kusters MA, Jol-van der Zijde CM, van Tol MJ, et al. Impaired avidity maturation alter tetanus toxoid Booster in children with Down Syndrome. PIDJ. 2011;30:357-9.
LiVolti S, Mattina T, Mauro L, et al. Safety and effectiveness of an acellular pertussis vaccine in subjects with Down Syndrome. Childs Nerv Syst. 1996;12:100-2.