La infecció pel virus respiratori sincitial (VRS) provoca una malaltia respiratòria aguda en persones de qualsevol edat. Quan la malaltia es localitza a les vies respiratòries altes, els símptomes desapareixen de forma espontània en un termini de 4-7 dies. Entre el 20 i el 40% dels lactants infectats pel VRS presentaran una infecció de les vies respiratò ries baixes, habitualment bronquiolitis o pneumònia, que s'agreuja si hi ha factors de risc, com ara: nens preterme amb una edat gestacional ≤ 35 setmanes, pneumopaties cròniques (displàsia broncopulmonar, fibrosi quística) o cardiopatia congènita, nens immunodeprimits i amb trasplantaments.
Els nens amb síndrome de Down (SD) també s'inclouen en el grup de risc pels motius següents: cardiopatia congènita des del naixement (més del 40%); alteracions morfològiques de les vies respiratòries altes i, en alguns casos, dismòrfies de les vies baixes i del mateix desenvolupament pulmonar; naixement prematur o amb un pes inferior a 2.500 g; certa immunodeficiència, i la hipotonia muscular que dificulta la mobilització i el drenatge de les secrecions respiratòries, cosa que facilita la infecció consegüent.
A l'estudi CIVIC 21 (An Pediatr (Barc). 2009;71:38-46), la taxa d'hospitalització per infeccions respiratòries dels nens amb SD va ser de 19,1%, davant de l'11% dels nens sense SD, amb una odds ratio (OR) de 1,66 (interval de confiança [IC] del 95%, 1,12-2,48). En el subgrup dels nens amb SD que van ser ingressats per infecció pel VRS, els percentatges d'ingrés van ser del 23% quan tenien una cardiopatia congènita hemodinàmicament significativa; del 26,3% si la cardiopatia no era significativa, i del 11,4% si no presentaven cap cardiopatia. A l'estudi multivariant, la trisomia 21 va ser factor de risc d'hospitalització per infecció pel VRS, amb una OR de 2,12 (IC del 95%, 1,28-3,52) (PIDJ. 2010;29:1077-82).
En la bibliografia internacional, en un estudi realitzat en els Països Baixos (Pediatrics. 2007;120:e1076-e81), es va comparar 395 nens amb SD amb germans sans com a grup de control. Es va hospitalitzar un 9,9% de nens amb SD per infecció de les vies baixes pel VRS, contra el 0,7% que es va incloure en el grup de control. En el subgrup de SD a terme sense cardiopatia, el percentatge d'ingressos va ser del 7,6%. Fa poc, Megged i Schlesinger informaven de resultats semblants (PIDJ. 2010;29:672-3).
La prevenció de la infecció pel VRS inclou mesures higièniques i l'administració d'anticossos monoclonals específics (Palivizumab®).
Mesures higièniques
Es recomana establir programes educatius i de divulgació destinats als pares i al personal sanitari sobre la infecció pel VRS i les barreres higièniques. En l'àmbit familiar, les mesures preventives inclouen no exposar el nen al fum del tabac ni a entorns contagiosos (guarderies, grans magatzems, sales d'espera, festes infantils, habitació compartida amb un germà gran), insistir en el rentat de mans, evitar l'exposició a persones refredades i fomentar la utilització de mocadors d'un sol ús.
Palivizumab®
Amb els resultats dels estudis CIVIC i CIVIC 21, la Societat Espanyola de Cardiologia Pediàtrica i Cardiopaties Congènites (SECPCC) recomana l'administració de Palivizumab® a nens amb SD fins als 24 mesos d'edat si presenten una cardiopatia, tant si és hemodinàmicament significativa, com si no, i fins als 12 mesos si no tenen cap cardiopatia.
Aquestes estratègies de prevenció redueixen la incidència de la infecció pel VRS, la seva gravetat (necessitat d'ingrés) i també el desenvolupament posterior de sibilacions repetides.