metricas
covid
Buscar en
Medicina Clínica
Toda la web
Inicio Medicina Clínica Enfermedades importadas en inmigrantes africanos: estudio de 1.321 pacientes
Información de la revista
Vol. 119. Núm. 16.
Páginas 616-619 (noviembre 2002)
Compartir
Compartir
Descargar PDF
Más opciones de artículo
Vol. 119. Núm. 16.
Páginas 616-619 (noviembre 2002)
Enfermedades importadas en inmigrantes africanos: estudio de 1.321 pacientes
Imported diseases in African immigrants in Spain: study of 1,321 patients
Visitas
3558
Carme Rocaa, Xavier Balanzób, Josep Lluís Fernández-Rourec, Goretti Saucad, Roser Savalle, Joaquín Gascónf, Manuel Corachánc
a Comissió de Cooperació i Salut Internacional. Societat Catalana de Medicina Familiar i Comunitària. Àrea Bàsica de Salut El Clot. Institut Català de la Salut. Barcelona.
b Servicio Medicina Intensiva. Hospital de Mataró. Mataró. Barcelona.
c Unidad de Medicina de la Inmigración y Tropical. Hospital de Mataró. Mataró. Barcelona.
d Servicio de Microbiología. Hospital de Mataró. Barcelona.
e Unidad de Dermatología. Hospital de Calella. Calella. Barcelona.
f Centro de Salud Internacional. Hospital Clínic. IDIBAPS. Facultad de Medicina. Universidad de Barcelona. Barcelona. España.
Este artículo ha recibido
Información del artículo
Resumen
Texto completo
Descargar PDF
Estadísticas
Tablas (4)
Fig. 1. Comparación entre enfermedades cosmopolitas (EC) y enfermedades tropicales (ET) según el riesgo para la salud pública.
Mostrar másMostrar menos
Fundamento: Los inmigrantes pueden ser portadores de enfermedades propias de sus países de origen, denominadas enfermedades importadas (EIM). Éstas pueden clasificarse en tropicales (ET) o cosmopolitas (EC). Los objetivos de este estudio son caracterizar las EIM por inmigrantes africanos y valorar su posible repercusión en la salud pública en España. Pacientes y método: Estudio observacional retrospectivo, realizado entre 1984 y 1994 a inmigrantes africanos que consultaron a la Unidad de Medicina de la Inmigración y Tropical del Hospital de Mataró desde enero de 1984 a diciembre de 1994. Se excluyeron las EIM crónicas no infecciosas. En relación con la repercusión en la salud pública del país receptor se definieron tres categorías: a) EIM sin riesgo actual; b) EIM con riesgo potencial y c) EIM de riesgo. Resultados: Se estudió a 1.321 inmigrantes africanos. El 8,6% era de origen magrebí y el 87% del África subsahariana. De las ET destacaron las helmintiasis, y de las EC, la tuberculosis, las enfermedades de transmisión sexual y las parasitosis. Las EIM sin riesgo de transmisión representaron el 26,7% (2,4% EC y 24,3% ET); las EIM con riesgo potencial, el 35,2% (33,6% EC y 1,6% ET) y las EIM con riesgo, el 38% (EC en la totalidad). Conclusiones: Las enfermedades de distribución cosmopolita y asociadas a las situaciones de precariedad económica y marginación social suponen un mayor riesgo de transmisión a la población del país receptor. Las políticas globales de ayuda a la inserción socioeconómica de la población inmigrante y la colaboración sanitaria internacional deberían repercutir positivamente en la salud de la población general.
Palabras clave:
Enfermedades importadas
Inmigración
Salud pública
Background: Immigrants can carry diseases characteristic from their countries of origin. These are known as imported diseases (ID) and can be classified into tropical diseases (TD) or cosmopolitan diseases (CD). The aim of this study was to analyse the ID in African immigrants and evaluate their repercussion in the Spanish Public Health. Patients and method: Observational study, retrospective protocol, carried from 1984 to 1994 in African immigrants seen in a reference Hospital. Not infectious chronic ID were excluded. The repercussion in public health was divided in 3 categories according to transmission risk to the host population: a) ID without current risk; b) ID with potential risk and, c) ID of risk. Results: 1,321 African immigrants were considered. Most of them were from Sub-Saharan Africa. The most frequent TD were helminthiases and among CD, tuberculosis, sexually transmitted diseases and parasitoses. ID without transmission risk were 26.7% (2.4% CD and 24.3% TD), ID with potential risk 35.2% (33.6% CD and 1.6% TD) and ID with risk 38% (all CD). Conclusions: The CD and their association with poverty suppose a higher risk of transmission to the host country population. Global policies of helping social and economic insertion of immigrant populations, combined with international health collaboration, will rebound positively in the general population's health.
Keywords:
Imported diseases
Immigration
Public health

Artículo

Opciones para acceder a los textos completos de la publicación Medicina Clínica
Suscriptor
Suscriptor de la revista

Si ya tiene sus datos de acceso, clique aquí.

Si olvidó su clave de acceso puede recuperarla clicando aquí y seleccionando la opción "He olvidado mi contraseña".
Suscribirse
Suscribirse a:

Medicina Clínica

Comprar
Comprar acceso al artículo

Comprando el artículo el PDF del mismo podrá ser descargado

Precio 19,34 €

Comprar ahora
Contactar
Teléfono para suscripciones e incidencias
De lunes a viernes de 9h a 18h (GMT+1) excepto los meses de julio y agosto que será de 9 a 15h
Llamadas desde España
932 415 960
Llamadas desde fuera de España
+34 932 415 960
E-mail
Opciones de artículo
es en pt

¿Es usted profesional sanitario apto para prescribir o dispensar medicamentos?

Are you a health professional able to prescribe or dispense drugs?

Você é um profissional de saúde habilitado a prescrever ou dispensar medicamentos

Quizás le interese:
10.1016/j.medcli.2024.02.001
No mostrar más