Introducció
En atenció primerenca, el fisioterapeuta és el professional encarregat d'intervenir en l'àrea motora global, allò que afecta l'aparell locomotor. Podem afirmar que el fisioterapeuta comença a intervenir amb els nens i les nenes amb síndrome de Down des dels primers dies de vida1.
A causa de les característiques de l'aparell locomotor dels nens i les nenes amb síndrome de Down (hipotonia, laxitud lligamentosa, escurçament de les extremitats inferiors i superiors amb referència al tronc, hipermobilitat articular i més flexibilitat)1-4, són més vulnerables a necessitar intervenció d'un fisioterapeuta. En relació amb l'aparell locomotor, totes aquestes alteracions fan que els nens i les nenes amb síndrome de Down puguin patir trastorns ortopèdics en la vida adulta5.
Justificació
Des del servei de fisioteràpia de Granadown, hem fet una sèrie d'anàlisis posturals estàtiques als nens i les nenes de 10 i 11 anys d'edat amb síndrome de Down que des del seu naixement han rebut estimulació motora (fisioteràpia), i que fa almenys 5-6 anys que no reben intervencions fisioterapèutiques directes.
El que es pretén amb aquest estudi és, d'una banda, veure l'actitud postural d'aquests nens i nenes que van rebre fisioteràpia de manera continuada durant els primers anys de vida (un mínim de 4 anys) i, d'altra banda, tenir un paper preventiu lligat a evitar futures patologies ortopèdiques de l'aparell locomotor.
Material i mètodes
S'ha estudiat una població de 14 persones amb síndrome de Down, 6 noies i 8 nois, amb una mitjana d'edat entre els 10 i els 11 anys. La mostra escollida es va seleccionar per haver rebut tots ells com a mínim 4 anys de tractament fisioterapèutic (entre els 0 i els 6 anys) en passar pel servei d'atenció primerenca a Granadown, i perquè feia almenys 5 anys que s'havien donat de baixa del Servei d'Atenció Primerenca. L'anàlisi postural la van dur a terme els dos fisioterapeutes de l'Associació de Síndrome de Down de Granada. Amb aquest objectiu es va dividir la mostra en dos grups de manera aleatòria (fent servir una moneda i llençant-la a l'aire a cara o creu: cara, fisioterapeuta 1; creu, fisioterapeuta 2) i es va elaborar un full de registre basat en el quadre New York de classificació de la postura6, on s'hi van anotar totes les dades de l'anàlisi postural que es van dur a terme a la seu de Granadown de manera individual amb cada subjecte de la mostra.
L'anàlisi va ser observacional i es va realitzar en els tres plans de l'espai. Es va demanar als pares dels subjectes que estiguessin presents en la valoració, ja que s'havien de quedar en roba interior per a què el fisioterapeuta pogués fer l'anàlisi postural.
En el pla frontal, es va fer servir una plomada per mesurar a partir de l'apòfisi cervical de C7 cap avall i un regle que permetia mesurar la distància entre la paret i les curvatures. En el pla sagital també es va fer servir una plomada per detectar les antepulsions i les retropulsions de les masses corporals, i es van anotar les alteracions de les corbes raquídies. Es van fer dos tests musculars: un per valorar si hi havia o no escurçament dels isquiotibials i un altre per veure si presentaven feblesa muscular en l'àmbit abdominal. Per últim, es va fer un examen de la volta plantar per anotar les diferents malformacions.
Resultats
Tots els resultats es resumeixen de la manera següent: a) en el pla posterior (taula 1, resultats de l'anàlisi postural: vista posterior); b) en el pla anterior (taula 2, resultats de l'anàlisi postural: vista anterior); c) en el pla lateral (taula 3, resultats de l'anàlisi postural: vista lateral), i d) els resultats dels test musculars (taula 4).
Anàlisi dels resultats
Es van estudiar 14 persones amb síndrome de Down, 8 nens (57,14% de la mostra) i 6 nenes (42,85% de la mostra) amb una mitjana d'edat de 10-11 anys.
Les dades més significatives un cop acabat l'anàlisi van ser les següents: 10 persones (71,42%) tenien alguna inclinació lateral del cap; 11 (78,57%) tenien elevació d'alguna de les dues espatlles; 1 (7,14%) tenia escoliosi dorsolumbar; 1 (7,14%), escoliosi dorsal; 2 (14,28%), escoliosi lumbar; 8 (57,14%) tenien alteracions de la cintura pelviana; 13 (92,85%) presentaven valg del calcani; 4 (28,57%) tenien alteracions de tòrax; 8 (57,14%), valg de genoll; 2 (14,28%) tenien hàl·lux valg; 11 (78,57%), antepulsió del cap; 10 (71,42%), antepulsió de l'espatlla dreta; 10 (71,42%), hipercifosi cervical; 6 (42,85%), hipercifosi dorsal; 3 (21,42%), dors pla; 11 (78,57%), hiperlordosi lumbar; 3 (21,42%), flexum de genoll; 1 (7,14%), hiperextensió de genoll; 9 (64,28%) tenien l'abdominal hipotònic, i 8 (57,14%), isquiotibials escurçats.
No vam observar diferències significatives entre ambdós sexes, si bé en analitzar les dades de les desviacions del raquis el 100% de les nenes presentava hiperlordosi lumbar.
Discussió
L'estàtica raquídia és un camp molt poc conegut i estudiat. Tanmateix, els afectats poden arrossegar durant tota la vida els problemes que poden donar lloc a malformacions de l'estàtica del raquis7.
Observem que, en el grup estudiat, la majoria tenien deformitats del raquis, la més freqüent de les quals fou la hiperlordosi lumbar, així com la hiperlordosi cervical8. Destaquem també el valg del calcani, present en el 92,85% de la mostra.
Pel que fa a la resta de paràmetres estudiats, crida l'atenció que el 57,14% de la mostra presentava escurçament d'isquiotibials, malgrat que la hiperlaxitud és una de les característiques de la SD.
En el moment de l'estudi, només 2 dels subjectes rebien fisioteràpia amb tractament personalitzat i 6 feien natació.
Conclusió
Veiem la necessitat de dur a terme estudis longitudinals en què es posi de manifest l'eficàcia a llarg termini dels tractaments de fisioteràpia en atenció primerenca. De l'estudi destaquem que la majoria de subjectes no s'havien fet una revisió mèdica en els darrers 5 anys.
Creiem convenient fer revisions periòdiques amb la finalitat de prevenir alteracions del raquis i poder orientar les famílies sobre els tipus d'exercicis i activitats que han de fer els seus fills per tal d'evitar futures deformitats ortopèdiques.
Agraïments
Agraïm a les nostres companyes de feina Victoria Ortiz Garrido i Carmen Marín Padilla la seva participació en la recerca bibliogràfica i la documentació de l'article.
Recursos web
Pàgina web de l'Asociación Síndrome de Down de Granada: www.downgrana.org
* Treball exposat al II Congrés Iberoamericà de Síndrome de Down. Granada 2010.
*Autor per a correspondència.
Correu electrònic: ana.morenocabezas@hotmail.es (A. Moreno Cabezas).
Rebut el 24 de novembre de 2010;
acceptat el 19 de maig de 2011