L'article de la Dra. Hernández et al (Rev Med Int Sindr Down. 2011;15[2]:18-22) ens proporciona una informació excellent sobre el trastorn per dèficit d'atenció en nens amb síndrome de Down (SD). El percentatge de nens amb SD i trastorn per dèficit d'atenció amb hiperactivitat (TDAH) (9%) no és molt més alt que el de la població general (3-7%) i, tanmateix, veiem una tendència important a diagnosticar aquest tipus de problema.
En nens amb SD, tal com apunta la Dra. Hernández, el diagnòstic de TDAH s'ha de fer amb molta prudència. L'apnea del son (molt freqüent en aquesta població) pot pro duir un comportament semblant al del nen hiperactiu. Un nen que no descansa pot presentar dèficit d'atenció, conductes disruptives o poc control dels impulsos. El dolor crònic, l'hipertiroïdisme o la percepció de la discapacitat també produeixen una simptomatologia similar. Els aspectes educatius, com la manca de límits, la sobreprotecció, l'excessiva ansietat dels pares i altres factors ambientals, també influeixen negativament en la conducta.
Com que no hi ha escales estandarditzades específiques per al diagnòstic del TDAH en nens amb SD, és imprescindible conèixer molt bé aquesta població i tenir una formació adient en psicopatologia per no fer falsos diagnòstics, per no confondre la simptomatologia amb altres patologies (trastorn dissocial, conducta desafiant, descontrol d'impulsos o patologies físiques com la sordesa) i per no "etiquetar" el nen amb una malaltia que potser no té.