Objectius: Conèixer les situacions de falta de confidencialitat a l’atenció primària en l’últim any, identificar llocs de risc i persones vulnerables.

Metodologia: Estudi descriptiu mitjançant una enquesta anònima als professionals del centre sobre situacions viscudes amb falta de confidencialitat durant l’últim any; especificant la via de comunicació del conflicte, lloc on s’ha produït i qui ha estat el perjudicat.

Resultats: Han respost 47 treballadors dels 72 del centre (65,2%). En 35 casos és van detectar problemes de confidencialitat. La majoria són presencials (30), però també telefònics (3) i telemàtics (2). La consulta és el lloc més freqüent amb 10 casos de falta de confidencialitat, però el relax (7 casos) i altres espais comunitaris (3 casos), són llocs on es habitual aquest problema. Al taulell s’han detectat 7 casos d’afectació de la confidencialitat. Les persones més freqüentment implicades són el metge (21,8%), l’administratiu (21,8%) i infermeria (18,3%). La família (9,1%), l’usuari (9,1%), la treballadora social (5,7%), els veïns (5,7%), l’auxiliar d’infermeria (4,5%) i el cuidador(3,4%) solen implicar-se menys. La persona més afectada és el pacient autònom (55,2%), el pacient depenent s’afecta en menys ocasions (28,9%) i menys els treballadors del centre (15,7%).

Conclusions: Cal que cada treballador faci la seva feina respectant la intimitat dels altres i assegurar la confidencialitat en la transmissió d’informació (a la consulta, al taulell, etc). Demanar l’autorització per l’entrega de documents i informació als familiars. Cal garantir la confidencialitat en de les dades de l’ historial clínic compartit i dels e-mails que continguin informació del pacient.